James Bond fa massa temps que està atrapat entre la nostàlgia de GoldenEye i una llarga col·lecció d'adaptacions oblidables. No obstant això, hi havia IO Interactive, un estudi brillant fent Hitman, però que aquí havia de demostrar que podia construir una mica més gran, més cinematogràfic i molt més emocional.
007 First Light no intenta reinventar el personatge des de zero. El que fa és una cosa força més complicada: construir una versió jove, imperfecta i sorprenentment humana de l?agent més famós del cinema mentre barreja infiltració, acció i espectacle amb força més personalitat de la que semblava als tràilers.
Un personatge més interessant
Aquí no controlem el Bond que entra a una sala amb un esmòquing perfecte i sembla tenir sempre deu plans preparats. Estem davant d'un agent jove que encara està aprenent a convertir-se en el monstre de sang freda que coneixem.
First Light funciona gairebé com una història d'origen encoberta. Hi ha persecucions, conspiracions internacionals, dolents carismàtics i gadgets impossibles, però també hi ha una sensació constant d'aprenentatge i d'evolució. Bond s'equivoca, improvisa i pren decisions impulsives. De vegades fins i tot sembla que està sobrevivint per pura intuïció.
El guió no sempre manté el mateix nivell. Hi ha alguns girs previsibles i certs personatges secundaris desapareixen massa ràpid de la trama, però en general aconsegueix una cosa molt difícil: que aquesta nova versió de Bond resulti interessant fins i tot quan hi deixa d'haver explosions.
Les arrels de Hitman
Sí, l'ADN de Hitman és present. Hi ha nivells relativament oberts, múltiples maneres d'afrontar objectius, rutes alternatives i un disseny que premia l'observació. Però First Light no cerca la llibertat gairebé obsessiva de la saga de l'Agent 47.
Hi ha moments on pots analitzar una situació durant uns quants minuts abans d'actuar i d'altres on el joc et llança directament a persecucions, infiltracions improvisades o seqüències espectaculars que semblen tretes d'una superproducció de Hollywood.
Quan una missió comença a semblar massa pausada, apareix una seqüència dacció. Quan l'espectacle amenaça de convertir-se en un simple passadís interactiu, el joc et torna a donar espai per planificar.
Un combat molt aconseguit
Els enfrontaments barregen contraatacs, esquives i animacions molt coreografiatque transmeten una sensació constant de control i brutalitat elegant. Bond no lluita com un superheroi, però tampoc com un soldat convencional.
El més interessant és com conviu amb la resta d'eines disponibles. Pots recórrer al sigil, fer servir gadgets, provocar distraccions o resoldre certes situacions directament a trets. Cap opció no sembla completament equivocada.
Potser el tiroteig és la part menys brillant del conjunt. Funciona bé, té impacte i compleix durant les seqüències més explosives, però poques vegades assoleix el mateix nivell que la infiltració o el combat proper.
Fa la sensació que IO Interactive segueix sentint-se més còmoda construint tensió que dissenyant tirotejos.
El convenciment visual
Algunes seqüències recorden moltíssim jocs com Uncharted 4 en la seva forma de combinar acció, narrativa i espectacle visual. La diferència és que aquí sempre hi ha un lleuger component d'espionatge que evita que tot es converteixi en una muntanya russa sense context.
No arriba al nivell de bogeria de les millors escenes de Naughty Dog, però tampoc intenta competir directament amb elles.
Els escenaris són enormes, estan plens de detalls i tenen una escala que encaixa perfectament amb la fantasia internacional de James Bond. Des de complexos militars fins a casinos de luxe o instal·lacions secretes amagades en llocs impossibles, el joc transmet constantment sensació de producció milionària. Patrick Gibson aconsegueix construir una versió molt creïble del jove Bond, allunyada d'imitacions fàcils i amb prou carisma per sostenir tota l'aventura. A més, el rendiment general és força en la versió de PlayStation 5 que hem provat.
Però és una barreja que se sent rara, hi ha moments on vol ser una experiència d'espionatge pausada, plena d'observació i de planificació. I d'altres on aposta per l'espectacle pur gairebé sense frens.
Opinió de l'editor
IO Interactive entén el personatge, respecta el seu llegat i alhora s'atreveix a construir alguna cosa diferent. La barreja entre infiltració, acció cinematogràfica i narrativa funciona. El combat té personalitat, els escenaris són excel·lents i la campanya manté un ritme molt sòlid durant pràcticament tota l'aventura.
No tots els elements encaixen amb la mateixa precisió, però precisament perquè no intenta copiar ningú acaba trobant una identitat força pròpia.
Després de tants anys desaparegut, Bond torna al videojoc amb una cosa molt més important que nostàlgia: una direcció clara per al futur.