Halloween: The Game tenia una missió complicada: convertir Michael Myers en protagonista sense limitar-se a copiar la fórmula d'altres multijugadors asimètrics. Després de jugar la versió de PS5, la sensació és força positiva. IllFonic entén què fa especial la pel·lícula original i aprofita Haddonfield per construir partides en què la tensió importa tant com perseguir o escapar d'un altre jugador.
La fórmula principal enfronta Michael Myers contra quatre jugadors, però introdueix habitants controlats per la intel·ligència artificial repartits per l'escenari. Els supervivents no només s'han de preocupar per salvar-se ells mateixos, sinó també per ajudar els seus veïns, trobar recursos i buscar una manera d'escapar-se. Aquesta petita diferència aconsegueix que les partides tinguin més moviment i que Haddonfield sembli un lloc viu en comptes d'un simple mapa dissenyat per córrer en cercles.
Ser Michael Myers és justament el que esperàvem
Posar-se darrere de la màscara és probablement la part més divertida. Michael no corre desesperadament darrere de les víctimes, sinó que avança amb aquesta calma inquietant que sempre ha caracteritzat el personatge. Perquè això funcioni dins d'un videojoc disposa d'habilitats per detectar supervivents, aprofitar les ombres o aparèixer ràpidament a determinats llocs, fent que perseguir algú tingui un component més estratègic.
Quan aconseguim acostar-nos a una víctima, Halloween tampoc no es talla gaire. Hi ha execucions directes i d'altres relacionades amb elements de l'escenari, algunes de força creatives, que aporten varietat i encaixen amb el to d'una pel·lícula slasher. El més interessant és que jugar com Michael no consisteix únicament a atacar: observar, tallar rutes d'escapament i decidir quan aparèixer davant un altre jugador sol resultar molt més satisfactori.
També hi ha espai per jugar sol
Tot i que el multijugador és clarament el centre de l?experiència, IllFonic ha inclòs contingut per a un jugador. La campanya serveix per conèixer les habilitats de Michael mentre recorrem esdeveniments relacionats amb la pel·lícula del 1978. No és especialment llarga, però funciona bé com a introducció i té prou afecte per la llicència perquè un aficionat a Halloween vulgui recórrer cada escenari amb calma.
Aquest respecte pel material original es nota especialment a Haddonfield. Els habitatges, els cotxes, la decoració i nombrosos petits detalls transmeten molt bé finals dels anys setanta. Explorar els seus carrers de nit té alguna cosa especial fins i tot quan no estem perseguint ningú. No busca enlluernar tècnicament, però artísticament sap perfectament quina pel·lícula vol recordar.
Hi ha aspectes que encara necessiten polir-se
La nostra partida a PS5 també va deixar alguns detalls per millorar. Trobem comportaments estranys d'alguns personatges controlats per la IA, animacions que no sempre acabaven correctament i certes fallades d'interacció o estabilitat. Són problemes visibles, encara que durant les nostres partides no van aconseguir esborrar les bones sensacions que deixa la proposta quan tot encaixa.
Convé a més tenir en compte que hem jugat abans del llançament general, per la qual cosa és raonable esperar ajustaments i actualitzacions al voltant de la seva estrena. Més que convertir-los en protagonistes de l'anàlisi, els veiem com a aspectes que IllFonic hauria de continuar afinant. La base resulta prou entretinguda perquè vingui de gust comprovar com evoluciona quan hi hagi més jugadors omplint els servidors i l'estudi tingui marge per polir aquestes petites ensopegades.
Preu, plataformes i opinió final
Halloween: The Game s'estrena a PlayStation 5, Xbox Series X|S i PC. A PS5, plataforma on hem realitzat aquesta review, l'edició estàndard costa 39,99 euros, mentre que la Digital Deluxe puja fins als 59,99 euros. És un preu força més contingut que l'habitual dels grans llançaments actuals i encaixa millor amb la mida i les aspiracions de la proposta.
No pretén destronar de sobte Dead by Daylight ni reinventar completament el terror asimètric. La seva virtut més gran està en un altre lloc: entén Halloween, recrea amb afecte Haddonfield i aconsegueix que controlar Michael Myers sigui tan divertit com es podia esperar. Encara necessita una mica de feina en certs apartats, però hi ha una bona idea sota la màscara. Per a seguidors de la pel·lícula original i aficionats a aquest tipus de multijugador, resulta una visita a Haddonfield fàcil de recomanar.