Hi ha jocs que no s'acaben del tot. Els aparques, jugues a una altra cosa, netes backlog, et convences que ja has passat prou temps amb ells… i aleshores apareix una excusa nova per tornar. HITMAN World of Assassination és un dels casos. No perquè necessiti constantment contingut per mantenir-se viu, sinó perquè la seva pròpia estructura està pensada perquè cada retorn tingui sentit.
The Wizard Pack arriba precisament com una d?aquestes excuses. No és una expansió gegant ni un contingut que canviï la manera d'entendre Hitman, però sí una peça curiosa dins d'un joc que fa anys que demostra que encara pot sorprendre amb molt poc. En aquesta ocasió, el ganxo és a Wiz Khalifa, que es converteix en Taylor Graves, un nou Objectiu Esmunyedís dins de l'univers de l'Agent 47.
Ho hem jugat a PS5, i la sensació ha estat força clara: si ja ets dins de HITMAN World of Assassination, aquest pack sap tocar les tecles adequades. Té aquest punt d'esdeveniment especial, de missió limitada i de cridanera col·laboració, però sense trencar el to de la saga. Perquè encara que sobre el paper pugui sonar estrany veure Wiz Khalifa dins Hitman, a la pràctica encaixa millor del que s'esperava. Al capdavall, aquesta saga sempre ha anat de gent poderosa, escenaris impossibles i situacions que semblen elegants fins que comences a mirar sota la catifa.
The Wizard Pack
The Wizard Pack gira al voltant de The Wizard, un nou Objectiu Esmunyedís protagonitzat per Wiz Khalifa com a Taylor Graves. El personatge es presenta amb aquest aire de celebritat intocable, amb una imatge molt marcada i envoltat d'aquest tipus d'ambient exclusiu que a Hitman li agrada tan bé. No estem davant d'un cameo ficat amb calçador, sinó davant d'una col·laboració que s'integra en una missió amb personalitat pròpia.
L'acció ens torna a l'illa de Sgàil, un dels escenaris més reconeixibles i teatrals de World of Assassination. És un mapa fred, elegant i rar, amb aquest aire de reunió secreta per a milionaris avorrits que creuen estar per sobre de la resta del món. Màscares, pedra, passadissos vigilats, zones restringides i un ambient que sembla dissenyat perquè l'agent 47 es mogui com una ombra.
En aquesta missió, l'objectiu és Taylor Graves, però l'assumpte no es queda només per eliminar-lo. També cal impedir que guanyi un combat contra Tim Quinn, CEO de Quantum Leap i membre de l'Ark Society. Dit així, sona gairebé absurd, però jugant funciona molt bé perquè Hitman sempre ha sabut convertir premisses extravagants en puzles seriosos. El que és important no és només què has de fer, sinó com decideixes fer-ho.
La nostra primera volta va ser força prudent. Entrem sense voler cridar l'atenció, observant rutines, seguint els personatges principals i escoltant converses per trobar alguna esquerda a la seguretat. És la manera com Hitman es gaudeix millor: sense córrer. Quan comences a entendre quines zones es poden trepitjar, quina disfressa obre més portes i quins objectes poden servir per distreure o manipular l'entorn, la missió comença a desplegar-se.
L'interessant és que, encara que Sgàil sigui un mapa conegut, l'esdeveniment us dóna una lectura diferent. El quadrilàter, la presència de Graves i les noves situacions al voltant del combat fan que no se senti com repetir una missió vella amb una altra cara. Hi ha alguna cosa familiar, sí, però també prou novetat perquè tornis a mirar racons que potser ja donaves per amortitzats.
El pack costa 4,99 euros i inclou accés permanent al Púgil, un contracte Arcade de dos nivells relacionat amb aquesta missió. I això és important, perquè el format d'Objectiu Esmunyedís té una gràcia particular, però també una limitació evident: la pressió del temps. Quan el pots jugar permanentment, canvia la manera d'enfrontar-te al contingut. Ja no vas amb tanta por de fallar. Pots provar rutes, repetir estratègies, cercar una execució més neta o simplement fer el cafre per veure fins on aguanta el sistema.
A més del contracte, el paquet afegeix diversos extres cosmètics i objectes per utilitzar dins del joc. El vestit Zigzag és probablement el més visible, una vestimenta cridanera per a l'Agent 47 que s'allunya una mica de la imatge clàssica sense convertir-lo en una caricatura. També s'inclouen el TAC 'N' Yellow, el Ganivet groc i el Radiocasset portàtil aporreado. Aquest darrer ens ha semblat l'objecte amb més encant del lot, perquè encaixa amb aquesta lògica tan Hitman de fer servir qualsevol cosa de l'entorn per distreure, manipular o preparar una situació absurda.
També hi ha cosmètics per al pis franc de Freelancer, un afegit menor, però que suma si ets dels que han passat moltes hores en aquesta manera. No canvia l'experiència principal, però ajuda a reforçar aquesta sensació que World of Assassination ja no és només una campanya de missions, sinó una mena de plataforma enorme on vas acumulant eines, vestits, records i petites excuses per continuar entrant.
HITMAN, un univers interminable d'hores i diversió
El millor de The Wizard Pack és que serveix com a recordatori de com envelleix HITMAN World of Assassination. Pocs jocs aconsegueixen que repetir una missió sigui tan divertit. Aquí no repeteixes perquè el joc t'obligui a omplir hores, repeteixes perquè de debò vols provar una altra manera de resoldre el mateix problema.
El secret és als seus escenaris. Cada mapa funciona com una maqueta viva, plena de rutines, zones prohibides, converses útils i oportunitats amagades. Al principi entres perdut, com un convidat que no sap on és el bany. Després comences a reconèixer patrons. I quan ja tens confiança, el joc canvia de pell: deixa de ser una missió de sigil i es converteix en un pati d'esbarjo on cada objecte pot tenir un propòsit.
A PS5 l'experiència continua funcionant de meravella. No és un joc que busqui impressionar per múscul tècnic pur, però es veu net, va fluid i carrega amb rapidesa. L'important aquí és que res no trenqui el ritme d'observació. Hitman necessita que el jugador estigui atent, que escolti, que miri i que pensi dos passos per endavant. La consola acompanya bé aquesta intenció, sense grans distraccions.
També cal tenir clar que no és un joc per a tots els moments. HITMAN World of Assassination exigeix paciència. Si entres buscant acció directa, probablement acabaràs frustrat. Pots disparar, és clar, i de vegades el caos té la seva gràcia, però el joc brilla quan fas el contrari: quan esperes, quan prepares el terreny i quan aconsegueixes que tot sembli un accident perfectament natural.
Els seus errors segueixen aquí. Alguna reacció rara de la intel·ligència artificial, menús una mica carregats i una estructura que, per a un jugador nou, pot imposar al principi. Però fins i tot amb aquestes ensopegades, continua sent una de les propostes de sigil més completes i rejugables dels darrers anys.
The Wizard Pack no reinventa Hitman, però tampoc no ho pretén. És un afegit petit, curiós i ben presentat, pensat sobretot per als qui ja gaudeixen perdent-se en aquest univers. Ens ha deixat amb aquesta sensació tan pròpia de la saga: entrar per provar una missió i acabar pensant en totes les maneres possibles de repetir-la millor.
I quan un contingut aconsegueix que et tornis a posar el vestit de l'Agent 47 amb ganes, encara que sigui per unes quantes hores més, alguna cosa està fent bé.