D'un temps ençà, i abans de l'arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, algunes companyies tecnològiques havien optat per no col·laborar amb el govern americà en temes de privadesa, és a dir, en no oferir accés als comptes o dispositiu dels usuaris. Tots recordem el cas de l'iPhone amb l'FBI, iPhone que davant la negativa d'Apple a desbloquejar-lo, va obligar l'Agència Federal de Recerca a recórrer a una empresa israeliana. Però no va ser Apple la primera que es va plantar. L'any 2014, Microsoft va ser portada als tribunals perquè es negava a lliurar les dades d'un usuaris, dades que s'allotjaven a servidors situats fora dels Estats Units.
En aquesta ocasió, el gegant de la informàtica, ha tornat a guanyar el govern americà, novament en un judici pel mateix motiu, però en aquest cas, ha assegut un precedent que permetrà a totes les companyies tecnològiques utilitzar-lo per defensar-se de les futures sol·licituds del govern. Microsoft va fer ús d'una llei del 1986 en què s'indica que els correus electrònics emmagatzemats fora de territori americà no estan subjectes a les sol·licituds o demandes internes.
Però el govern americà encara té la possibilitat d'interposar un últim recurs que porti el cas al Tribunal Suprem dels Estats Units, abans de dimarts que ve. No sabem si ara que Donald Trump ja és el president dels Estats Units, i hi és començant a complir les promeses de les seves campanyes electorals, tindrà la intenció de ficar-se de ple en la privadesa dels usuaris i treure's una llei de la màniga que obliga qualsevol empresa a facilitar les dades dels seus usuaris, independentment de si les seves dades estan allotjades en territori americà o fora d'ell.