Si ets amant de la computació quàntica, segur que el títol d'aquesta mateixa entrada t'hagi resultat més que sorprenent, si per contra no estàs molt a l'dia del que passa en aquest món segur que el títol, si més no t'hagi deixat bastant gelat, sense saber exactament si cal celebrar alguna cosa o no. Per sortir de tot dubte, comentar-te que estem davant ni més ni menys que una fita sense precedents.
Concretament estem davant un nou rècord pel que fa a computació quàntica es refereix, mateix que a l'contrari del que puguis imaginar, en aquesta ocasió, no ha estat collit per empreses de la mida i inversió en aquesta àrea com poden ser IBM, Google o Microsoft, sinó que el mateix correspon a un equip de científics de l' laboratori de física experimental Rainer Blatt de la Universitat d'Innsbruck (Àustria).
Moltes són les institucions que busquen crear el millor ordinador quàntic encara que, de moment, aquest rècord el té la Universitat d'Innsbruck
Lluny d'aquesta cursa per aconseguir ser els posseïdors de l'ordinador quàntic més potent i capaç de tot el planeta, una cosa que sembla més aviat que tard aconseguirà Google amb el seu nou processador quàntic de 72 qubits, recau precisament sobre la Universitat d'Innsbruck, a l' menys, com ha estat el cas concret, a Google aconsegueixin mesurar cada qubit del seu sistema i puguin posar el nom de la seva institució al costat d'un nou rècord.
Per intentar comprendre una mica millor per què la computació quàntica és tan rellevant en aquest moment, podríem dir, com es pot llegir en altres llocs, que un qubit és similar a un bit tradicional i, fins aquí arriben totes les semblances, ja que un bit tradicional, tal com el coneixem, té dos estats diferents que solen representar-se com 0 i 1. quant als qubits, parlem de parelles d'àtoms entrellaçats que poden tenir qualsevol d'aquests dos estats de forma simultània.
Gràcies precisament al fet que un qubit pot tenir estats superposats es multiplica la potència teòrica a la qual pot arribar un processador quàntic. Bàsicament i sobre el paper, un computador quàntic podria realitzar operacions complexes en qüestió de segons, mateixes que en un ordinador tradicional ens portarien dècades. Lamentablement ia causa d'aquesta superposició d'estats hem de conèixer l'estat concret sense possibilitat d'error per crear un registre estable, en cas contrari, tan sols tindríem un processador ple d'àtoms que no ens aportaria res.
Per aconseguir estabilitzar fins a 20 qubits s'ha emprat ions de calci subjectes mitjançant camps magnètics
Una de les grans peculiaritats que presenta el projecte dut a terme per l'equip d'investigadors de la Universitat d'Innsbruck passa per conèixer que, per aconseguir estabilitzar els qubits de la seva plataforma han utilitzat ions de calci subjectes mitjançant un parany de ions on s'utilitzen camps magnètics. A això hem de sumar que, per aconseguir entrellaçar els qubits, s'han utilitzat diferents sistemes làser.
Per aquesta prova s'ha creat un nou mètode de detecció per a l'estat de cada qubit de forma individual. Aquest nou mètode ha requerit de el desenvolupament d'una nova metodologia que requereix d'un major càlcul però, com a avantatge, destacar que és molt més efectiu i precís. Per fer-nos una idea de la seva efectivitat, destacar que els responsables d'aquest projecte han aconseguit constatar la formació de triplets i grups de fins a quatre i cinc qubits entrellaçats.
Tal com han comentat els responsables de el projecte, el següent pas és aconseguir entrellaçar un màxim de fins a 50 qubits amb mesurament independent de cada un d'ells. Com a detall, comentar-te que, en cas que aconsegueixin aquest objectiu, ja estarem davant d'aquest salt necessaris perquè qualsevol ordinador quàntic pugui ser més potent avui dia que qualsevol dels supercomputadors actuals.
Més informació: Alerta científica