El desenvolupament d'aquest Ryse ha passat per diverses etapes, és més, fins i tot per dues consoles i amb conceptes molt diferents. Inicialment, es tractava d'un projecte destinat a Xbox 360 amb el qual es pretenia demostrar que Kinect podia donar cabuda a alguna cosa més que jocs de baix perfil o aplicacions familiars. No obstant això, Crytek y Microsoft van tenir l'encert de congelar el programa.
I és que ara, Ryse: Fill de Roma, Arriba formant part de l'line up d'estrena de Xbox Un, Reconvertit en un beat'em up cru i que resulta tota una sorpresa en l'apartat gràfic, i és, sens dubte, el joc més vistós dels exclusius amb els quals ha arribat la nova consola de Microsoft.
argumentalment, Ryse ens introdueix en la pell d'un soldat romà, Marius Titus, Que ha jurat defensar l'Imperi davant l'amenaça bàrbara. Però no serà fàcil: picabaralles personals i el desastre de l'propi Imperi, podrit per una verinosa corrupció, seran els ingredients que acabaran de assaonar una història que per descomptat no us farà vibrar d'emoció i que serveix com a excusa per a les aventures de Titus entre Roma i Britània -i per a aquells il·lustrats en la Història, poseu-vos en sobre avís que no estem davant de fets correctament documentats-.
Pel que fa a la mecànica de el joc, es tracta d'un simplón i convencional beat'em up en el qual haurem de recórrer escenaris ixcesivamente lineals i amb gairebé nul·la component d'exploració, Mentre ens obrim pas entre les onades de bàrbars que surten al nostre encontre, amb clàssiques escenes que podem esperar en una ambientació en aquesta època concreta: no faltaran els setges o les clàssiques formacions en tortuga.
Els controls són bastant senzills. A la part ofensiva comptem amb un botó per atacar amb l'arma equipada, mentre que un altre ens permetrà trencar la guàrdia dels enemics. Per desgràcia, els combos predefinits són escassos i la major part de el temps ens limitarem a picar el botó d'atac intercalant el de trencar guàrdia quan ho necessitem. A la part defensiva tenim dues possibilitats: fer servir l'escut o esquivar, sent això últim el més recomanable, ja que es salven bones distàncies i la IA de l'enemic resulta massa predictible.
Un dels punts que més es van criticar de el joc en les previews de el mateix en esdeveniments on es podia jugar, era l'abús dels QTY. Aquests es podran realitzar quan els enemics es troben debilitats: en aquest instant, a l'activar el QTY hem de seguir les ordres mostrats en pantalla, però ull, no importa si encertem o errem, Ja que l'execució es realitza sempre, amb l'excepció d'obtenir menor o major puntuació. En les primeres ocasions, serà un goig recrear-nos amb la brutalitat de les escenes, però quan ja portem unes quantes hores veient exactament el mateix i suportant hordes d'enemics -que a més són poc variats-, els QTE acaben fent-tediosos.
Tècnicament, sense dubtes de cap tipus, aquest Ryse: Son of Rome és el programa que millor llueix en Xbox One en el seu debut mundial. Tenim escenaris molt bé recreats, nombrosos personatges en pantalla, els efectes de llum i de partícules sorprenen, les animacions facials resulten convincents i les batalles tenen una dimensió bastant aconseguida. No obstant això, cal tenir en compte que alguna textura pot desentonar amb la resta, algun error típic de cossos surant o que el joc va a 900p, Mantenint uns 30 fps estables a la major part de el temps. També he trobat a faltar detalls com danys i taques de sang a l'armadura.
Un dels punts foscos de el programa és la seva escassa durada en la manera campanya, D'unes cinc hores per completar els 8 episodis dels quals es compon. I és una feina, perquè la manera multijugador realment no aconsegueix enganxar causa de la seva simplicitat i falta d'al·licients per tirar-li més que les partides justes per adonar-nos que el potencial de el joc resideix realment en una manera campanya que, per desgràcia i com deia, es fa curt.
El tòpic de fòrums que afirma que Crytek és excel·lent en el pla tècnic però que no sap bregar amb mecàniques de gamplay sòlides, es personifica en aquest Ryse: Fill de Roma. Argumentalment no posseeix moments de veritable clímax, el gameplay resulta bastant simple i repetitiu, cinc hores de campanya són poques i li manera multijugador té una presència gairebé anecdòtica. L'altra cara de la moneda és un apartat gràfic que realment marca un salt generacional en consoles i és una mostra inicial del que haurien de donar de si en el futur les noves màquines.
Una producció d'aquest calibre hauria d'haver tingut més cura el seu gameplay. A l'igual que amb la resta de jocs de Xbox Un que he tingut l'ocasió d'analitzar, tinc la sensació que es tracta de programes que han necessitat més temps per acabar de polir-se. Sense anar-me'n més per les branques, únicament puc recomanar Ryse: Fill de Roma a aquells que siguin capaços de passar per alt les seves escasses possibilitats jugables i la seva escarida durada, i a la resta de gamers, advertir-los que no s'han conjugat correctament jugabilitat, durada i gràfics.
NOTA FINAL MVJ setembre