Segur que en alguna que altre sopar o menjar, a causa d'uns motius o altres, a la fin has acabat bevent aquest vi que tant t'agrada durant l'esdeveniment i, sense previ avís, tot i que pot ser que t'hagi passat en una altra ocasió, ha començat a fer-te mal el cap. No parlem que et faci mal a causa de l'excés, sinó després d'un parell de copes, res més, és a dir, que et fa mal el cap pel vi encara bevent amb moderació.
Tal com resa en el paper publicat per un grup d'investigadors compost per personal tant de la Universitat Politècnica de Madrid com de la Universitat de València, aquest nou vi no et provocarà aquest mal de cap ni problemes per a la salut que poden arribar a 'donar-te'La nit gràcies al fet que el mateix no conté una hormona coneguda amb el nom de histamina, Principal causant d'aquest lamentable malestar.
Gràcies a aquest vi sense histamina, et lliuraràs de el mal de cap
Abans de continuar, tal com resa a el començament d'aquesta mateixa entrada, tornar a comentar-te que no parlem ni de bon tros de el mal de cap que ens mortifica a un altre dia pel fet que ens hem excedit bastant consumint begudes alcohòliques la nit anterior, sinó a alguna cosa completament diferent com és el mal de cap o el malestar que moltes persones comencen a patir immediatament després d'haver-se begut una o dues copes de vi.
Aquest malestar, tal com ha explicat aquest equip d'investigadors espanyols, té la seva explicació i no és altra que els elements químics i biològics que té el vi i que han estat produïts durant els processos de fermentació de la mateixa pels quals aquest ha de passar abans d'arribar a la nostra taula. Aquests processos de fermentació provoquen una reacció adversa en persones intolerants i fins i tot altre tipus d'afeccions com pot ser migranya i fins i tot arribar a produir reaccions al·lèrgiques com poden ser inflor o diarrea.
La histamina és la principal raó d'aquest mal de cap i malestar general
Precisament la principal raó per la qual tot això passa la devem a la presència en el vi d'una hormona coneguda amb el nom de histamina, Mateixa que actua com un potent dilatador tant dels vasos sanguinis com dels capil·lars del nostre cos estant, al seu torn, involucrada en les respostes locals del nostre sistema immunitari.
Per aconseguir detectar que aquesta era l'hormona causant d'aquest mal a l'consumir vi molts equips d'investigadors han hagut d'estudiar durant anys molts casos de persones que, bevent amb moderació, patien aquest malestar. Com a detall, comentar-te que, tal com ha estat anunciat, cada vegada és més freqüent que això et pugui passar ja que el vi, durant els darrers anys, ha anat augmentat el seu contingut d'histamina a causa de diversos fenòmens associats amb el canvi climàtic, entre ells, per exemple, l'increment de l'pH i la disminució de l'acidesa dels vins.
Un equip de científics espanyols ha aconseguit posar solució a el problema de la histamina en el vi
Un cop hem arribat a la conclusió dels problemes que pot arribar a causar-nos la histamina, un equip d'investigadors espanyols, després de nombroses proves i assajos, ha aconseguit seleccionar una sèrie de microorganismes procedents de les vinyes del celler Pago de Carraovejas que són incapaços de produir aquesta hormona mentre, al seu torn, impedeixen el creixement dels microorganismes que si són productors d'histamina, De manera que s'aconsegueix un vi sense aquesta problemàtica hormona.
De moment encara s'està treballant en aconseguir que aquest tipus de microorganisme pot arribar a un nivell comercial i sobretot en el desenvolupament d'una metodologia de treball mitjançant la qual qualsevol tipus de celler pugui portar a la pràctica aquest tipus de fermentació dels seus vins sense que aquests finalment acabin contenint histamina.
Més informació: agència Sinc
Benvolguts Senyors,
En relació amb la notícia difosa en el seu medi sobre l'elaboració al celler Pago de Carraovejas de vins amb baixos continguts en histamina, i en nom de la veritat i la difusió de la informació correcta, passem a comentar-ho següent.
El citat treball s'emmarca dins d'un contracte establert entre Pago de Carraovejas, SA i el grup Enolab de la Universitat de València, sense cap intervenció ni participació de cap grup o persona de la Universitat Politècnica de Madrid.
Ha estat el grup Enolab, especialment els Doctors Carmen Berbegal, Isabel Pardo i Sergi Ferrer, que han realitzat l'aïllament, caracterització, i selecció del bacteri malolàctica que apareix en la seva notícia, entre altres que van sorgir en el projecte. D'entre altres fets que no entrarem en detall, es va establir la metodologia necessària per determinar que el bacteri seleccionada era incapaç de produir histamina, a l'contrari del que succeeix amb altres bacteris autòctones aïllades en el mateix celler. També en Enolab s'han dissenyat el medi de cultiu, les condicions de creixement, i el procés d'escalat per a la producció del bacteri. De la mateixa manera, també en Enolab, s'han posat a punt i implementat les eines genètiques per al seguiment de les soques bacterianes responsables de la fermentació malolàctica. I també s'ha dut a terme el seguiment i quantificació de les amines biògenes, entre elles histamina, produïdes en els vins de finca de Carraovejas, SA
Fruit de l'esmentat treball, des de 2013 s'està publicant informació referida als resultats obtinguts mitjançant l'assistència i difusió a congressos nacionals i internacionals, capítols de llibre, o articles d'investigació, entre els quals es troba el que citen vostès i ha donat lloc a aquesta notícia (veure bibliografia baix). La participació de la Dra. Eva Navascués, encara que posseeixi la filiació de Professora Associada de el Departament de Química i Tecnologia De Aliments de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica, Alimentària i de Biosistemes de la Universitat Politècnica de Madrid, mai ha tingut seu ni lloc a la UPM, sinó en l'empresa privada. Tots els treballs de recerca han estat desenvolupats en i per Enolab.
A part d'altres imprecisions en la seva notícia que no entrarem a esmentar, ens agradaria que es reconegués l'esforç i l'autoria real de les persones i entitats que han participat.
Una atenta salutació,
Carmen Berbegal, Isabel Pardo i Sergi Ferrer
Bibliografia
Carmen Berbegal; Yaiza Benavent-Gil; Isabel Pardo; Eduardo Izcara; Eva Navascués; Sergi Ferrer. 2013. Indigenous O. oeni strain selection as a malolactic Fermentation starter culture to avoid the histamine production in wine. Enoforum 2013. Arezzo, Itàlia.
C. Berbegal, I. Benavent-Gil, I. Pardo; E. Izcara; E. Navascués, S. Ferrer. 2013. Production of a malolactic Fermentation starter culture using autochthonous O. oeni strains to redueix the histamine content in xarxa wine. V International Conference on Environmental, Industrial and Applied Microbiology. BiomicroWorld 2013. Madrid, Spain.
C. Berbegal; Y. Benavent-Gil; I. Pardo; S. Ferrer. 2014. RAPD typing: A useful tool for selection and implantation analysis of an O. oeni starter non-histamine producer in wine. ECCO XXXIII - Molecular Taxonomy from biodiversity to biotechnology. Valencia, Spain.
C. Berbegal; Y. Benavent-Gil; I. Pardo; E. Izcara; E. Navascués; S. Ferrer. 2014. Production of a malolactic Fermentation starter culture using autochthonous O. oeni strains to redueix the histamine content in xarxa wine. In 'Industrial, medical and environmental applications of Microorganisms. Current status and trends '. pp. 369 - 374. Wageningen Academic Publishers, PO Box 220, NL-6700 AE Wageningen, The Netherlands, 2014. ISBN 978-90-8686-795-0
Carmen Berbegal; Yaiza Benavent-Gil; Eva Navascués; Almudena Calvo; Clara Albors; Isabel Pardo; Sergi Ferrer. 2017. Lowering histamine formation in a xarxa Ribera d'el Duero wine (Spain) by using an indigenous O. oeni strain es a malolactic starter. International Journal of Food Microbiology. 244: 11 - 18.