Potser ningú arribi a imaginar la raó per la qual a algú se li pogués arribar a ocórrer la grandiosa idea de «Crear arxius falsos o ficticis» per guardar-los en un pendrive USB.
Per increïble que semblés aquesta tasca a realitzar, la mateixa està enfocada primordialment a tractar de enfortir la protecció de seguretat en el nostre pendrive USB. Dit d'una altra manera, si el mateix es troba completament ple i no té espai per poder allotjar ni un sol byte més, llavors un troià, virus o arxiu de codi maliciós tampoc podrà arribar a infiltrar dins del seu entorn. Sota aquesta condició, podríem portar el nostre pendrive USB a qualsevol ordinador personal únicament perquè puguem transferir informació de el dispositiu cap a un ordinador qualsevol, la qual cosa podria ser considerat com una tasca de «només lectura». Amb unes quantes eines que esmentarem a continuació es podrà arribar a crear a aquest tipus d'arxius falsos són ficticis.
Pros i contres dels arxius falsos en un pendrive USB
La majoria de les aplicacions que esmentarem a continuació tenen la capacitat per poder crear arxius falsos ficticis, els quals es guardaran en el pendrive USB. Algunes d'aquestes eines no tenen la capacitat per a poder eliminar al que han creat anteriorment, sent l'usuari final el que haurà de realitzar aquesta tasca de forma manual. D'altra banda, l'usuari també hauria de tractar de conèixer l'espai lliure que queda en aquest pendrive USB, ja que algunes d'aquestes eines sol·licitaran aquesta dada en bytes o megabytes.
Aquesta podria ser la nostra primera alternativa a usar, això a causa de que la interfície de treball de «USB Drive Protector» és bastant simple i senzilla d'identificar.
Tot i la recomanació que vam donar a l'inici, aquesta eina arriba a reconèixer fàcilment l'espai que queda lliure en el nostre pendrive USB, havent utilitzar aquesta informació per poder omplir el respectiu camp. D'allí que l'usuari haurà de definir si voleu que aquest arxiu fals que omplirà la capacitat de l'pendrive USB tingui un nom aleatori, es conformi d'un simple arxiu entre altres quantes característiques més. L'avantatge que té aquesta eina per sobre altres alternatives, és que des de dins de la seva interfície es pot arribar a eliminar fàcilment l'arxiu creat mitjançant el respectiu botó.
També compta amb una interfície senzilla i fàcil de reconèixer, en on l'eina identifica ràpidament l'espai que queda lliure al pendrive USB que es va a processar en aquest moment.
L'usuari pot arribar a definir el tipus d'arxiu que es crearà, és a dir, si el mateix serà de «només lectura» perquè ningú el pugui eliminar. També es pot decidir si es vol a aquesta imatge «ocult» i que s'identifiqui com si fos part de l' «sistema». En aquesta alternativa no existeix la possibilitat d'eliminar a l'arxiu creat des de la mateixa interfície de l'eina, la qual cosa vol dir, que serà l'usuari el que ha de fer aquesta tasca (eliminar-lo de forma manual).
Si les alternatives que esmentem anteriorment són difícils per a tu llavors «USBDummyProtect» ho farà «més fàcil per a tu». Això es deu, a que aquesta eina pràcticament treballa sola i sense intervenció majoritàriament de l'usuari.
L'única cosa que has de fer, és descarregar i col·locar a aquesta eina en el pendrive USB que vols omplir amb arxius falsos. Quan la executis, l'eina arribarà a crear un arxiu de nom «dummy.file» que arriba a copar fins a l'últim byte d'espai lliure al pendrive USB. Amb això, et quedaràs absolutament amb «0» bytes lliures, sent pràcticament impossible que algun arxiu de codi maliciós s'insereixi en aquest dispositiu. L'únic inconvenient que es presenta, aquesta en la compatibilitat amb els diferents formats d'un pendrive USB, ja que a l'actuar únicament sobre aquells de el tipus FAT o FAT32, l'espai màxim que arriba a cobrir aquesta eina és de 4 GB; quan es necessiti recuperar a l'espai lliure, l'usuari haurà d'eliminar manualment a l'arxiu que es va generar amb aquest sistema.
Recordo que antigament i potser ara també aquestes aplicacions es feien servir per fer que els DVD de PlayStation 2 i altres consoles d'antiga generació tinguessin més grandària en el contingut del disc només perquè es poguessin gravar en DVD i no CD. Igual bastant practica per al que la fan servir ara.
Té raó amic, doncs (crec) que això era per intentar col·locar blocs defectuosos que impedeixin la còpia d'aquests discos si no m'equivoco. Moltes gràcies per la seva aportació, molt valuós ja que no tots recordem aquesta informació que avui dia pot semblar anecdòtica. Un bon dia.