[Opinió] Fanatisme i proteccionisme

És comú que després d'esdeveniments mediàtics esquitxats de nous tràilers i anuncis, les xarxes socials, els fòrums i les seccions de comentaris de les principals webs de videojocs aglutinen milers de comentaris sobre tot el mostrat i, com en tot, no és difícil trobar opinions esbiaixades i partidistes que deriven en acalorades discussions com si s'estigués debatent sobre els clàssics i polèmics temes futbolístic o polític. Primer, no em deixa de sorprendre en gran manera que a hores d'ara de la pel·lícula segueixi havent tantíssima gent tancada en banda a sortir de «la seva» plataforma i, anant més enllà, no deixi de criticar qualsevol moviment de la competència.

En aquest cas, sobre el que pretenc reflexionar és d'un tall menys fanàtic però sí centrat en la defensa a ultrança de jocs de X companyia pel simple fet de llançar-se en la consola que un té. Deixant clar que això em sembla un comportament certament infantil i propi de «el meu és el millor i el teu no», em sorprenen les reaccions generalitzades davant el mostrat de jocs com The Legend of Zelda i No Man 's Sky, Per posar dos exemples. Sobre el primer, no crec que faci falta cap presentació, sobre el segon dir que és un títol realment ambiciós per part dels britànics de Hello Games que està cridat a ser una exclusiva temporal d'Playstation 4 per acabar arribant, com a mínim, a PC . 

El fragment de gameplay mostrat d' La llegenda de Zelda va ser una de les sorpreses de l'esdeveniment d'aquesta matinada però és innegable que el mostrat tenia els seus clarobscurs. D'una banda, sembla que la direcció d'art està lluny d'estils tan peculiars com el de Wind Waker però sí que sembla una evolució lògica i atractiva del que s'ha vist en el colorista Skyward Sword. També queda clar que el món obert és tal com van prometre i la mida de mapa, encara a 12 mesos del seu llançament, apunta moltes maneres. ¿Però algú es recorda de l'fragment de, cito textualment, «jugabilitat en temps real» que es va mostrar en el passat E3? Del mostrat fa sis mesos al que es va veure ahir hi ha una rebaixa considerable pel que fa a nivell de vegetació i polit general bastant alarmant. I això, arribant precedit per les declaracions d'Eiji Aonuma, anunciant fa un parell de mesos que el joc es veia millor que en l'E3, no deixa de sorprendre.

Si ens trobéssim davant Ubisoft o EA, els rius de tinta sobre un més que clar degradar no haurien trigat a veure la llum però, en aquest cas, és millor «esperar el joc final» o, si no, a que ve E3 on ensenyin un tràiler més proper a l'estat final. Em sorprèn aquesta tendència proteccionista que poc més que deixa clar que, si és per a bé, un pot parlar de The Legend of Zelda tot el que vulgui, com ja es fes després del E3, però si és per mal, un està caient al error de parlar abans d'hora i sense esperar-se a comprovar el resultat final. Crec que després d'una demostració de gairebé cinc minuts escollida i editada per la pròpia Nintendo, cada un de nosaltres està en el dret de parlar, bé o malament, del que s'ha vist. I es veu que demostra un baixada tècnic alarmant que, això sí, no és el meu major preocupació en absolut. En aquest aspecte em suscita molta més intranquil·litat aquest món tan genèric, tan pla, tan mancat de vida que es deixa veure i que, per molt gran que sigui, no convida en absolut a la investigació. Sabem que en Nintendo són mestres creant aventures però no tenim exemples que ho siguin creant mons complexos, variats i plens de contingut i punts d'interès. Crec que la preocupació davant el que s'ha vist és, si més no, lògica i comprensible.

Queda un any, com a mínim, i el marge de millora és amplíssim, És clar. Però si mostrant el mostrat, Aonuma es permet presumir de el món creat, les sensacions no són massa bones. La seva trajectòria i els jocs precedents els atorguen, per descomptat, el benefici del dubte i és difícil pensar en un mal Zelda amb el que toca esperar. Però, és clar, igual que ho vam estar després el poc mostrat en l'E3, estem plenament capacitats per opinar sobre el que s'ha vist.

Amb els que és més difícil atenir-nos al seu historial són els nois de Hello Games que després de diverses entregues de la simpàtica saga Joe Danger, fan el salt a un dels projectes indies més ambiciosos que es recorden amb No hi ha cel de l'home. El testimoni i la presentació a càrrec de siguin Murray, Game designer, durant els passats VGX van servir per fer-se un lloc en els nostres cors a causa d'aquesta passió que destil·lava amb cadascuna de les seves paraules i aquest nerviosisme propi d'algú centrat a crear i no en donar xerrades o mítings. Això, unit a una experiència crida a innovar i oferir-nos una llibertat aclaparadora, va fer que No Man 's Sky passés a la primera plana de el món de l'videojoc i que, de nou, una capa mica proteccionista es generés al seu voltant degut, en part, a aquesta exclusivitat temporal de la mà de Sony i Playstation 4.

Això va ser fa exactament un any. Avui, 12 mesos després, hem vist bastant més de No Man 's Sky però, en el fons, no hem deixat de veure el mateix. Sí, parlem d'un univers pràcticament infinit i generat procedimentalment arran d'una tecnologia matemàtica del més alt nivell. ¿Però per què no ensenyar-alguna cosa més que el simple divagar entre els coloristes i vius planetes que compondran No Man 's Sky? Per què no aprofundir en les mecàniques de combat? Per què no donar una ullada a la interfície amb la qual passarem hores i hores? No, millor donar una altra volta com la que es va donar en el passat E3, es va donar en la Gamescom o es va donar en els VGX de 2013. Però, aquí ve el pitjor, afegint una coberta de apareixent realment exagerada que fa que vegetació i elements de l'mapejat apareguin a tot just uns centímetres del nostre personatge, provocant el que és, per a mi, un dels defectes tècnics més acusats i molestos en un videojoc. ¿El problema? Que sembla una cosa inherent a la forma de carregar els planetes i és una cosa a la que haurem d'acostumar si o si.

És per això quan em sorprenc a l'trobar-me lloances desmesurades, candidatures a joc de l'any o qualificatius com el de «serà un dels jocs més revolucionaris de la indústria». El concepte és fantàstic, estem d'acord, però després d'un any i sense una data aproximada a l'horitzó (aposto per primavera de 2016) crec que era hora de mostrar alguna novetat i una cosa que trenqui amb el vist. Sabem que podem agafar una nau i anar de planeta en planeta, passem a una altra cosa. Si com aficionats ens vam quedar amb això i no demanem més, passem el temps lloant i elevant el joc als cels, no crec que estiguem mostrant l'actitud adequada. Us recordeu de Kojima? Aquest home que va presentar Metall Gear Solid V fa dos anys, joc sobre el qual ni tan sols tenim data i hem vist diversos tràilers i gameplays idèntics. Després de l'fantàstic tràiler de l'E3 del 2013, un dels millors que he vist, les expectatives sobre el joc es van disparar però ara, molts mesos després sense novetats de pes, la mar ha tornat al seu curs i les ànsies estan rebaixades.

Crec fermament que aquest tipus de sincronització a l'hora d'anunciar jocs i mostrar «novetats» acaba perjudicant greument les expectatives i seguint amb termes anglosaxons, aquest impuls tan necessari. I si com a usuaris no comptem amb una visió crítica i, és més, fem callar i Polemitzem amb aquells que sí la tenen, anem en una direcció una mica contraproduent. No crec que els fanatismes de «samarreta» o consola, en què tot el relacionat amb la nostra màquina de preferència siguin moviments encertats i el de la competència siguin estratègies criticables duguin a res de bo ni, sobretot, siguin un pensament madur en un mitjà com aquest.