Hem deixat ja a la nostra esquena als E3 de 2012 i 2013, dues d'aquestes festes de l'videojoc que prometien posar molt alt el llistó pel que fa a il·lusió i expectació generada. I no era per menys: en un la protagonista va ser Wii O, la nova consola de Nintendo i en l'altre van ser Playstation 4 i Xbox One les que van atreure els focos.Hoy, amb les tres consoles al mercat des de fa mesos, és estrany veure com en l'ambient es respira de tot menys aquesta il·lusió que hauria de viure a principis d'una nova generació de consoles amb tot el que això comporta: nous jocs, millors apartats tècnics, experiències innovadores, etc.
Per això i per motius afegits que han llastat les consoles com el preu excessiu de Wii O, unes polítiques, en origen, draconianes envers l'usuari a Xbox One i una escassetat de jocs exclusius d'alt nivell a nivell general, l'E3 d'enguany torna a ser, per bé o per mal, el més esperat dels últims anys i, de cara a les companyies, el més necessitat. I és que Microsoft, Sony i Nintendo, Cadascuna amb les seves circumstàncies i totes en situacions millorables, necessiten generar atracció i fer que el públic majoritari, més enllà dels early adopters, Vulguin comprar la seva consola en una fira que, tot i els múltiples anuncis i filtracions prèvies, apunta a ser una de les més completes dels últims anys.
Nintendo és la que porta avantatge pel que fa a temps al mercat de manera que, seguint la lògica i atenent el lapidari antecendete de Wii, el comprensible seria que fos al capdavant, i sense massa complicacions, en les taules de vendes. Així doncs, un maquinari desfasat, Una proposta que no han sabut diferenciar ni fer atractiva a el públic que va fer de Wii una de les consoles més venudes de la història i, sobretot, la escassetat de el principal capital de Nintendo, Els seus jocs, fan que Wii O estigui en pitjor situació del que va estar mai Gamecube, el conegut fracàs comercial de la Gran N.
Aquest any, de nou, la marca presidida per Satoru Iwata torna a apostar per la presentació gravada en vídeo, A el més pur estil Nintendo Direct, com ja van fer l'any passat. Curiós que, quan més interès i enrenou necessiten generar, ignorin la repercussió d'una gran conferència en directe. Sigui com sigui, la presentació de un nou The Legend of Zelda frega el obligatori i està en totes les travesses més enllà de la resta de sorpreses que ofereixi la companyia: ¿nou Metroid? ¿El retorn de StarFox? ¿Miyamoto treballant en una nova IP? ¿Retro Studios a el rescat? Per estudis, trajectòria i nombre de propietats intel·lectuals, per descomptat, no serà. Faltarà veure si Nintendo confia realment en Wii O i així ho demostra. D'altra banda, queda clar que el suport a 3DS seguirà sent tan excel·lent com aquest últim parell d'anys, oferint un catàleg més que notable.
Microsoft, D'altra banda, arriba a l'E3 després d'unes setmanes un tant controvertides. Després de les crítiques aferrissades i massives després de l'anunci oficial de Xbox One, la companyia de Redmond va fer marxa enrere en totes aquelles polítiques posades en dubte per la seva caire excessivament recaptatori i draconià i, acomiadament o dimissió mitjançant, Don Mattrick, cap visible de la divisió Xbox, va abandonar el vaixell. Ara, fa tan sols uns dies, Phil Spencer nou cap de la divisió, anunciava la decisió d'eliminar Kinect (El altre temps part fonamental i inseparable de l'experiència Xbox) donant, de nou, marxa enrere respecte a la seva filosofia.
A més d'això, en el temps transcorregut amb Phil Spencer al capdavant, els jugadors hem tingut la sort de comprovar que el cap de divisió aposta pels videojocs com a nucli principal per sobre de la resta de contingut social i multimèdia. Conegudes són les seves promeses d'un E3 que tractarà de "jocs, jocs i més jocs" i de què ja han alleugerit càrrega anunciant oficialment Halo 5: Guardians i Forza Horizon 2, No precisament jocs menors. Microsoft està perillosament lluny de Playstation 4 en xifres de mercat amb el que, també, necessita revitalitzar les vendes la seva consola. El primer pas, la rebaixa de 100 € per igualar preus, està donat; ara falta el que ens importa a tots: "jocs, jocs i més jocs". A més de fixar dates per Fable Legends, Quantum Break i Sunset Overdrive, fer una ullada a el nou Gears of War i, tant de bo, poder veure alguna nova IP, suposaria una empenta més que notable (i necessari). ¿Es recordaran de el públic japonès?
Finalment, en millor però no per això òptima forma, arriba Sony amb Playstation 4 i PS Vita. A aquesta segona porta ignorant en gran manera ja un parell d'anys quan més falta li ha fet de manera que les esperances d'un gran suport per part de la marca japonesa són bastant escasses més enllà de certs títols compra creuada i una nova reguitzell de petites obres independents.
PlayStation 4, per la seva banda, és la consola de nova generació més venuda fins al moment gràcies a la millor relació potència de maquinari / preu de les tres. Però, sens dubte, és la consola que més enrere es queda si parlem de títols exclusius que són els que, a la fi i al el cap, hi són per desequilibrar la balança a favor d'una marca o una altra. Knack i Killzone: Shadow Fall, ha quedat clar, són meres mitjanies que queden molt lluny de grans propietats intel·lectuals exclusives de la companyia com poden ser God of War o Uncharted. La lògica diu que podrem saber alguna cosa més d'aquesta última i la seva quarta entrega però poc més sabem sobre què li depara el futur als posseïdors de PS4. The Order: 1886 i Driveclub, que havia d'haver arribat fa més de mig any, hi seran a la recta final de l'any. Però si un tira l'ull a la competència, queda palès que Sony necessita afegir més efectius a un catàleg massa escanyolit de moment. ¿Tocarà veure el nou de Santa Mònica? ¿Serà el rumorejat Project Beast d'From Software una realitat?
En definitiva, des que l'anhelada nova generació trepitgés el carrer, la sensació predominant és la d'escassetat de títols exclusius i cridaners, l'abús de el desenvolupament intergeneracional i lanula explotació d'aquest potencial tècnic que se'ns prometia. S'acosta aquest moment de l'any, esgarrapant l'estiu, en què toca tornar a ser nen, tornar a emocionar-se i viure amb il·lusió les novetats de l'món. S'acosta l'E3, please be excited.