Call of Duty és una franquícia que, allà on surti a la llum, aixeca polèmica. És realment fàcil llegir el nom de la saga acompanyat de nul·la evolució, més del mateix, corral, nens rata i altres termes de tall despectiu. La majoria, ull, totalment merescuts donada la seva irregular trajectòria (aquí ens centrem en l'aspecte multijugador) ia una comunitat conflictiva.
Com a jugador de Call of Duty des de la segona entrega, sempre he rebut amb certa il·lusió cada nou lliurament, sobretot des de l'arribada del lliurament que va canviar per sempre els FPS, sobretot en consoles, Call of Duty 4: Modern Warfare. I, des de llavors, la marca d'Activision és una de les que més alts i baixos qualitatius ha patit. Què fa bo a un Call of Duty? Què el diferencia de la resta?
L'antiga Infinity Ward (res a veure amb l'actual des que hi ha més empleats de la mateixa en Respawn Entertainment que en IW) va sorprendre a tothom amb el qual, per a molts, és el millor FPS de la passada generació, Portant la marca als conflictes bèl·lics moderns i oferint tant una campanya com un multijugador amb escassíssims defectes i asprors. Modern Warfare va perfeccionar i, a més, va establir alguns dels pilars de l'aspecte competitiu de la franquícia així com de la majoria de FPS competitius que hem vist des de llavors: armes, mapes, killstreaks i avantatges o avantatges.
Selecció d'armes
Com en qualsevol FPS que es preï, la quantitat i varietat d'armes disponibles és un punt clau. Però més enllà de l'nombre de rifles d'assalt o subfusells que podrem triar, la importància d'aquest punt resideix en el equilibrades que estiguin aquestes. És corrent i habitual (gairebé característic diria jo) que hi hagi una arma de cada categoria relativament superior a la resta però quan entren en joc les armes sobrepotenciadas, no fan més que restar diversió i nivell competitiu a el conjunt.
Call of Duty 4 i Black Ops 2 són un exemple d'una llista d'armes variada i equilibrada que feia que en una partida d'alt nivell poguéssim veure un ampli rang de les mateixes. Mentrestant, en jocs com MW3 era corrent que, depenent de si s'optava pels rifles d'assalt o els subfusells, es duran sempre els mateixos (ACR i PP90) perquè en Ghosts, directament, l'ús dels rifles d'assalt quedi relegat a un segon pla a causa del potent dels subfusells o, més sagnant encara, d'armes com l'escopeta Bulldog.
Mapes
Si les armes són el nucli d'un FPS, el terreny on s'utilitzen no és menys important. Call of Duty 2 i, posteriorment, Modern Warfare, van ser una lliçó magistral de com oferir una extensa i variada llista de mapes amb dos punts clau en ment: evitar el joc estàtic o campeig i afavorir les diferents maneres de joc oferint una treballada selecció de punts de reaparició o respawn.
Ghosts és el clar exemple de com no han de ser els mapes d'un Call of Duty: Excessivament grans i aligots per a un 6vs6, apostant per passadissos i zones estretes en la immensa majoria dels escenaris. Mentrestant, Dome, el mapa de Modern Warfare 3, és un altre exemple de com no s'han de treballar els respawns.
De nou, Black Ops 2 i el primer Modern Warfare són una lliçó magistral de selecció i varietat de mapes (Amb alguna excepció com Treball Brut causa de la seva monotonia) entre els quals caldria destacar alguns com Col·lisió, Vacant, Atac, Raid, Slums o Plaça.
Ratxes de baixes
Modern Warfare va ser pioner en aquest element avui tan essencial en l'escena dels FPS i va iniciar el corrent d'una forma pensada i realment equilibrada. Tres ratxes diferents i diferenciades idèntiques per a tots els jugadors, centrant-se en el suport, l'ofensiva dirigida pel mateix jugador i una font de morts automàtica com eren el UAV, l'atac aeri i l'helicòpter.
El que va venir després en certes entregues com MW2 i MW3 va ser un festival de ratxes, a cadascú més agressiva i desequilibrada, Resultant en partides en què el cel es veia copat d'helicòpters i elements ofensius que restaven importància al que passava arran de terra.
Black Ops i Black Ops 2 van posar una mica de seny en aquest aspecte, Oferint una amplíssima varietat de ratxes entre les que, això sí, era difícil trobar una que, per facilitat d'aconseguir o per ser excessivament efectiva, fos un handicap que desequilibrés les partides. BO2, a més, va optar per deixar enrere les ratxes de baixes i apostar per la consecució de les mateixes gràcies als punts amb els que potenciava el joc en equip i la presa de banderes, col·locació de bombes, etc.
Creació de classe
Com dèiem, un altre dels punts que poc menys que va instaurar l'antiga Infinity Ward amb el seu Modern Warfare va ser la creació de classes amb diferents avantatges per al jugador amb què potenciar la mobilitat, el dany o la precisió general del seu alter ego digital. Però també va ser COD4 el títol que va incloure alguns dels perks més detestats per la comunitat com Tità o última batalla, que tornaria a MW2 i Black Ops.
Va ser de nou Black Ops 2 l'títol que filar encara més prim i milloro el que havia assentat MW gràcies al seu sistema "pick 10" en el qual donaven una llibertat sense precedents en la saga, sempre acompanyada de l'equilibri, a l'hora de crear els nostres "loadouts".
Què esperar d'Advanced Warfare?
Si em pregunteu a mi, tinc bones sensacions amb Advanced Warfare. Des Sledgehammer s'han encarregat de recalcar les influències de Call of Duty 4 i Black Ops 2 en el seu apartat multijugador i també ha quedat clar que pretenen prestar molta atenció (amb diferents maneres, regles i tipus de partida) als eSports, Punts que fan esperar un aspecte competitiu equilibrat. És probable que no a el nivell dels excel·lents MW i BO2, però sí superior a la mitjana establerta dins de la franquícia.
Com hem comentat, són molts els punts que, a l'unir-se i combinar-se, conformen l'equilibri en una manera multijugador i AW ha evolucionat en cada un d'ells (armes làser i sense necessitat de recàrrega, mapes amb diverses altures, ratxes de baixes personalitzables i sistema Pick 13 de creació de classe). Funcionarà el conjunt des de l'inici o haurem d'esperar a pedaços i retocs per part de Sledgehammer?
Amb AW ens trobem davant d'un estudi nou, un cicle de desenvolupament de tres anys i un notable pas endavant en l'esquelet jugable de la franquícia. ¿Entraran al sac dels grans Call of Duty com Modern Warfare o els dos Black Ops de Treyarch? Estarà un esglaó per sota com MW2 o MW3? O, directament, ¿serà un despropòsit com Ghosts? Facin les seves apostes.