El concepte de contingut 3D és una mica peculiar ja que, si bé en el seu moment va gaudir d'un apogeu enorme en el nostre dia a dia, per exemple amb l'arribada de televisors, smartphones i fins i tot consoles portàtils, el cert és que avui dia el seu ús és molt limitat. La millor manera de gaudir d'aquest tipus de contingut és en un cinema i, personalment, crec que té molt a veure amb la gran inversió en càmeres especials, pantalles i reproductors que al seu moment van haver de fer tota mena d'empreses que pel veritable èxit que ha tingut aquest concepte.
Un dels principals problemes que té el cinema 3D rau en la necessitat d'utilitzar ulleres especials per poder gaudir-ne. Un dels problemes d'aquestes ulleres, a més que solen ser pesades i incòmodes, el trobem que solen restar brillantor a la imatge i fins i tot en algunes persones els provoca mals de cap o als ulls. Per intentar solucionar tots aquests problemes, i fins i tot aconseguir que aquesta classe de continguts arribi de nou a les nostres llars, al MIT han estat treballant en un projecte en què s'ha buscat poder visualitzar contingut 3D sense necessitat d'utilitzar ulleres especials.
MIT idea la manera de visualitzar contingut 3D sense necessitat d'utilitzar ulleres especials.
Aquest nou projecte ha estat dut a terme concretament pel Laboratori de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial del MIT en col·laboració amb el Institut Weiszmann de Ciència d'Israel. Després de molt de temps de desenvolupament i investigació, s'ha aconseguit desenvolupar una nova tecnologia de visualització 3D adaptada, en principi, a entorns d'una sala de cinema. Aquesta nova tecnologia oferiria un tipus de visualització similar al que ofereix la Nintendo 3DS, encara que, en lloc d'estar adaptada a un ús individual com en el cas de la coneguda consola, està pensat per a una audiència molt més gran.
Segons s'exposa des del MIT, aquesta tecnologia està basada en el ús de lents i miralls capaços de crear un nombre concret de barreres de paral·lelatge. Això fa possible que es pugui configurar la direcció cap a cadascuna de les butaques d'un cinema i així l'espectador pugui gaudir del contingut sense fer servir aquestes ulleres molestes. Un punt negatiu d'aquesta tecnologia és que cal desenvolupar una complexa configuració ja que s'haurà d'ajustar la imatge a cadascun dels seients.
D'altra banda, cal tenir en compte una cosa tan simple com que aquesta tecnologia està pensada només per a sales de cinema ja que se sap per endavant on s'asseurà cadascun dels espectadors i el seu marge de moviment serà mínim, cosa que fa que , de moment, no es pugui implementar en una llar on no se sap la ubicació de la pantalla i la distància entre els seients, l'angle de visió o la posició dels espectadors.
Més informació: MIT